Josep Albertí i Miquel Barceló, Cadaverina 15
El terme
performance se ha difós a les arts plásticas a partir de l'expressió anglesa
performance art amb el significat d'acció. Es troba lligat al
happening (esdeveniment, que a diferència de l'acció pot no necessitar un subjecte), al body art (art del cos) i, en general, a l'art conceptual.
Als anys seixanta destaquen com a artistes del happening a: George Maciunas,
Joseph Beuys, Wolf Vostell, Nam June Paik des d'on parteixen artistes que ja treballen clarament amb la performance com Carolee Schneemann, Gilbert & George,
Chris Burden i Marina Abramovic.
La performance es contraposa a la pintura o l'escultura ja que no és l'objecte, si no el subjecte (o la seva acció), el que constitueix la peça artística.
A les illes balears trobam un dels primers indicis de la performance en l'obra
Cadaverina 15, a Palma el 1976, on participaven l'escriptor Josep Albertí i l'artista Miquel Barceló. Els dos es comprometien a fer 15 produccions cadascú, textual o objectuals, sota la influència de 15 drogues diferents. Destaquen també el col·lectiu Taller Llunàtic desenvolupa part del seus discursos entre el happening i la performance.
A Menorca trobam a un artista i joier, exalumne de l'Escola d'Art de Menorca, Mauri Lavayen que empra les accions artístiques lligades a la creació de personatges teatrals.
Mauri Lavayén dins un dels seus personatges.
Fonts:
